1980. En una mansió luxosa d’un principat centreeuropeu, celebren el canvi d’any. Un home molt elegant es posa sota la mirada de tothom. Li ofereixen una pistola. Hi posa una bala. El canó reposa a la seva templa. Tanca els ulls.

1972. En Ferran és un jove que malviu de fer treballs esporàdics i de jugar a les cartes. En una partida coneix el Chino, un jugador d’una presència colpidora, i es queda en deute amb ell. El Chino el convida a una copa al Cartago, un bar de prostitutes, on li presenta la seva princesa, la Rosa.

Es fan amics. Les partides esdevenen molt freqüents i el Chino li proposa girar-se lletres falses per poder tenir efectiu per jugar. En Ferran freqüenta els millors restaurants, les millors timbes… i la nit en tota la seva extensió.

En una partida, un jugador fa un parany i el Chino hi cau. L’home s’ho emporta tot. Durant una setmana, el Chino desapareix i no para fins a deixar arruïnat el jugador trampós. Juga a tot i contra tots. Un llaurador s’arruïna jugant amb el Chino. La família no té diners i el llaurador els ofereix un carregament de merda de gallina.

En un casino il·legal el Chino sorprèn a tothom recitant un poema sobre Rosa. Comença a acumular beneficis frenèticament. La policia interromp la partida. Els deté a tots i requisa els diners. En Ferran no pot aguantar-ho més.

Van en cotxe a Madrid. En un xalet disputen una partida d’un valor incalculable. Durant tres nits seguides el Chino guanya molts diners. Tornant a València, desapareix. En Ferran el busca unes quantes setmanes, però ningú no en sap res.

2006. En Ferran intervé en una timba on coneix un home a qui el joc ha arruïnat la vida. Acaben parlant del Chino. Es va convertir en una figura popular a Madrid, on va assolir una gran fortuna. Es va fer tan famós que el cridaven de l’estranger perquè es jugués la vida a la ruleta russa.

1980. A la mansió centreeuropea, el Chino es posa sota l’atenta mirada de tothom. El canó ja reposa a la seva boca. Tanca els ulls. Sona un tret.