Pere-Lluc és un home que navega entre la ironia i l’escepticisme, amb un toc d’humor (de vegades, negre) i una manera d’actuar caòtica, excessiva, descontrolada, fruit del moment de crisi que pateix.

"La meva vida constitueix un llarg i profitós viatge cap a la idiotesa. Com un corc en fusta vella, s’obre camí fins al darrer moment. El temps passa i no canviem. I l'experiència no ens fa més savis, sinó més vells".

Una nit, borratxo, topa de cap amb l’escala d’al·lumini d’una noia que es dedica a plantar banderoles als fanals. Cau per terra i, mig commocionat, queda fascinat per ella. Cada dia que passa s’obsessiona més i més: aquesta noia és una tortura! Assistirem al relat de la turmentosa passió per aconseguir el seu amor.

"Els idiotes només podem tenir fe, esperança i caritat. I una mica d’amor perquè és de franc".